Adif volia fer tres blocs de 12 pisos al parc Central de Girona

Adif pretenia construir tres blocs de dotze pisos i dos blocs més de vuit plantes d'alçada al bell mig del parc Central de Girona. Aquesta era la proposta que l'ens públic va fer arribar l'any 2008 a l'aleshores govern tripartit de la ciutat de Girona, que formaven el PSC, ERC i ICV. El cert és que la proposta feta pel Ministeri de Foment constava de plànols i definia aquestes tres torres de dotze plantes situades en paral·lel i a tocar del carrer Bisbe Sivilla, mentre que preveia dos grans blocs més, un de situat a tocar de la plaça Europa i un altre a prop dels altres tres blocs, amb vuit pisos d'alçada cadascun.

Per tenir una referència, aquesta proposta suposava tenir tres blocs més semblants a l'actual Torre Girona, situada en un extrem del parc Central. Amb els cinc grans blocs previstos, l'espai del parc Central disposaria de 51.000 metres quadrats de sòl residencial.

Mai es va signar
Tot i la proposta feta per Adif, el govern tripartit no va arribar a signar mai una distribució que hauria suposat la urbanització gairebé total del parc Central. Adif completava aquest entorn cèntric de Girona amb un gran edifici just al centre, amb 24.000 metres quadrats comercials, que constava de baixos i una planta. Al costat d'aquest gran edifici comercial s'hi preveia una altre bloc de sis pisos d'alçària que es destinaria a oficines o al sector terciari, ja que disposaria de 19.800 metres quadrats.

A aquests edificis caldria encara afegir-hi l'edifici per a l'estació d'autobusos, que en aquesta proposta disposaria de 4.200 metres quadrats d'edifici per accedir a l'espai subterrani, mentre que l'estació definitiva del TAV es dibuixava a tocar de la Torre Girona i amb una extensió de 7.350 metres quadrats.

El fet que el conveni no se signés deixa al govern municipal de CiU la responsabilitat ara de negociar amb l'ens públic com es faran les compensacions que Adif pretén obtenir de l'alliberament d'espais si s'enderroca el viaducte i els beneficis de tot l'espai ferroviari.

L'Estat valora en 20 milions l'espai alliberat
L'arribada del projecte del tren convencional ara fa uns mesos va servir perquè el govern de CiU revelés que Adif havia valorat, l'any 2007, en uns 20 milions d'euros els terrenys alliberats pel viaducte. El govern municipal ja va avançar al mes de juny que caldrà “filar molt prim” amb el conveni a tres bandes que hauran de subscriure el mateix Ajuntament, amb la Generalitat i el Ministeri de Foment. A aquesta xifra caldrà afegir-hi encara 7 milions d'euros per fer front al reforçament d'alguns pilars que va demanar l'anterior govern municipal perquè s'hi pugui construir al damunt, i així compensar en part Adif.

Una trentena d'entitats volen consulta pel tren
L'Associació de Veïns de Sant Narcís va entrar ahir al matí al registre, en nom de la Mesa d'Entitats, la petició per participar en el ple municipal del mes de setembre, amb l'objectiu de demanar una consulta popular vinculant sobre les obres per fer subterrani el pas del tren convencional per Girona. El president dels veïns de Sant Narcís, Martí Carreras, va detallar que la petició de consulta “té el suport d'una trentena d'entitats, des de partits polítics, associacions de veïns, AMPA o associacions cíviques i culturals diverses”.
En la proposta també es reclama que sigui l'Ajuntament qui assumeixi el procés informatiu “perquè és la millor garantia per arribar a més ciutadans”. Carreras també considera que cal la implicació del consistori “perquè les obres seran un problema de ciutat i cal pensar en la dignitat ciutadana”. Entre els grups polítics que donen suport explícit a la petició hi ha ICV i la CUP, amb representació en el consistori, a més d'ERC, que havia governat la ciutat i ara no té regidors.

Entre les entitats impulsores hi ha sensibilitats diferents, des d'algunes que veuen difícil que el govern de l'Estat aboqui 350 milions per l'obra fins a les que consideren bàsic que s'executi en un temps mínim. Aquestes, però, temen que es comenci l'obra i quedi empantanegada durant anys, amb les conseqüents molèsties que això suposaria per als veïns, i més ara, que ja han passat quatre anys havent de suportar els treballs.